Nosaltres no som els nostres pensaments...
La identificació del que som amb els nostres pensaments és habitual quan no reconeixem qui som en realitat. El ser humà pensa que és el que pensa.. però som molt més, aquest pensament només és una possibilitat, una opció que tria la nostra ment. Som potencial infinit i creadors dels nostres pensaments i per tant, els podem canviar si ho triem així.
Certament la corrent de pensaments té una forta inercia i ens arrossega sovint i fàcilment perque cada pensament pretén tenir una gran importancia. Vol captar tota l´atenció possible.
La ment humana, en el desig de conèixer, entendre i controlar, confón les seves opinions i punts de vista com la veritat. Diu: així son les coses. El pensament fragmenta la realitat en troços petits, conceptuals i limitats.
Els pensaments són presons conceptuals que limiten la vida.
La consciència va molt més enllà. Quan comences a deixar de creure tot el que penses, surts de la ment i pots veure clarament que el pensador no és qui tú ets.
El proper pas de l´evolució humana serà trascendir el pensament, és un tema urgent . Això no significa deixar de pensar, sino deixar d´identificar-nos amb els nostres pensaments, deixar de ser poseïts per la ment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario